Amics, Estic molt contenta en presentar-vos el conte que ha escrit el meu amic Xavi. Moltes gràcies per voler publicar-ho amb nosaltres!

El guerrer de l´arc de Sant Martí

 

Hi havia una vegada un nen, un nen com vosaltres que tenia un poder. Era capaç de veure les seves emocions i transformar-les, era el guerrer de l’Arc de Sant Martí.

La por

Un dia estava el nen caminant pel bosc i es va fer fosc, de nit. I va tenir por, molta por. Però llavors se’n va enrecordar que era el guerrer de l’Arc de Sant Martí i va mirar la por que era fosca, gran, com un monstre terrible amb les dents afilades i urpes a les mans. Se’n va enrecordar del seu poder i va fer la por molt gran, gran, gran. Quan ja era molt gran, a la por li va canviar les dents afilades i li va posar un somriure, després la va pintar de colors i la por ja no feia por i es va fer petita petita com un gosset i va marxar corrents. I amb els ulls tancats va mirar què hi havia i no quedava res.

La vergonya

I va continuar caminant, ja era de dia i va trobar un grup de nens i nenes tots més grans que ell i els va estar mirant de lluny però no s’atrevia a anar a jugar amb ells, tenia vergonya. Llavors se’n va enrecordar que era el guerrer de l’Arc de Sant Martí i va mirar la vergonya. La vergonya era com un monstre enganxifós que el recobria, que l’apretava, que el feia estar amb el cap baix i el feia ser petit. Va recordar el seu poder de transformar les emocions i va fer créixer la vergonya molt gran. Com més gran era la vergonya més havia de baixar el cap, més l’apretava, més l’aixafava era com un monstre pilota aixafant-lo cada vegada més però llavors va agafar unes tisores i va tallar una rodona al cap i va poder alçar-lo. Després va fer un tall per cada braç i un per cada cama. També va fer un tall ben gran al pit per poder respirar lliurement i amb el cap alçat, els braços lliures, les cames lliures i el pit alliberat, la vergonya es va desfer, va caure convertida en pols. Va agafar una escombra per netejar les restes de la vergonya i un cop ben net va apartar l’escombra i no quedava res.

L’excitació

Així que va estar jugant i jugant amb els nens i nenes passant-s’ho d’allò més bé però de cop tots els nens i nenes van marxar perquè havien d’anar a casa seva així que ell se’n va anar també a casa seva però allà estava tan excitat de tan bé que s’ho havia passat que no podia parar quiet i no parava de fer molestar als seus germans i els seus pares s’enfadaven cada vegada més i tot funcionava en desharmonia, era tot un jaleo. Llavors se’n va enrecordar que era el guerrer de l’Arc de Sant Martí i va mirar el que hi havia. I va veure un monstre que li feia que la pell li tremolés, que el cor li bategués ràpid, que el cos no podés estar quiet. Era el monstre vibrador format per milers d’ales de mosca. Se’n va enercordar del seu poder i va fer créixer al monstre mosca que tenia totes les ales movent-se i el va fer gran i el monstre es movia molt, vibrava tot, no podia estar quiet i el va fer créixer més, que es mogués més i més i més i quan ja no podia més… li va posar oli calentonet per sobre, una bona dutxa d’oli rajant per sobre amb una olor dolça i el va començar a tocar, a fer un massatge. Poc a poc les ales van anar parant i el monstre es va anar convertint en una massa de pa que anava treballant amb les mans. Poc a poc va deixar de treballar la massa, la va apartar, es va netejar les mans i tot el que estava fent servir, va mirar… no quedava res.

La ràbia


L’endemà, va anar a l’escola i estava jugant amb un altre nen quan l’altre nen li va prendre la pilota i li va donar un cop perquè la volia per a ell i es va enfadar i enfadar. Tenia moltes ganes de fer-li mal al nen i de trencar-ho tot quan se’n va enrecordar que era el guerrer de l’Arc de Sant Martí. Va parar i va mirar la ràbia. Era un monstre gran, vermell, molt fort amb cara rabiosa que pegava i trencava tot el que es trobava davant. Va recordar el seu poder i va fer créixer, créixer el monstre que es va convertir en més terrible i quan era molt molt terrible i ho trencava tot… li va donar un carmel. I després una xuxe, i un croissant de xocolata i una muntanya de caramels, xuxes, dolços. El monstre va canviar la cara per la d’un nen molt content i va estar menjant el que tenia davant i mentre menjava s’anava fent petit i va marxar amb els seus dolços. Va tornar a mirar i no quedava res.

El dolor

 

Quan van sortir al pati van anar a jugar al gronxador amb la mala sort que va relliscar, va caure a terra i es va pelar el genoll. De primer va plorar, li feia molt de mal i estava a terra que no podia aixecar-se del mal que li feia. Llavors se’n va enrecordar, era el guerrer de l’Arc de Sant Martí. Va mirar el mal, el dolor. Era un monstre que el feia ser com un nen petit, com un bebé. El monstre el tenia en braços i quan ell intentava aixecar-se el monstre no el deixava, el cuidava i cuidava com un bebé. I se’n va enrecordar del seu poder i es va escapar dels braços del monstre i li va ficar un bebé de joguina a les seves mans i el monstre vinga a consolar el bebé de joguina així que el monstre va desaparèixer consolant el seu bebé de joguina. I a dins seu li va quedar mal però ja es podia aixecar.

La tristesa

Tornant de l’escola cap a casa, anava amb la seva joguina preferida a les mans però vet aquí que la joguina se li va caure al riu, en un riu molt gran que baixava molt ràpid i va desaparèixer. I es va sentir trist, molt trist. Tan trist que no podia ni moure’s. Va parar i se’n va enrecordar, era el guerrer de l’Arc de Sant Martí i va mirar el que sentia. I sentia un monstre que l’aixafava que no el deixava aixecar-se, que el feia estar estirat i per molt que intentés aixecar-se no hi havia manera era gran molt gran, pesava molt. I se’n va enrecordar del seu poder. Va agafar el monstre i el va fer créixer, créixer, créixer pesava molt molt molt molt i quan ja no podia més… li va començar a fer pessigolles jajajaja quin riure el monstre no podia para de riure i va sortir de sobre seu per poder parar de riure però vet aquí que no podia parar. I es va anar fent petit i va marxar tot rient. I va mirar… i no quedava res.

Final

Així vivia el guerrer de l’Arc de Sant Martí, sempre que se’n recordava i volia, convertia l’emoció en fum. Però el guerrer tenia un secret per a tots vosaltres: tot nen i nena, petits i grans, poden ser guerrers de l’Arc de Sant Martí. L’únic que han de fer és enrecordar-se’n del seu poder, mirar les emocions i transformar-les. Així poc a poc el món s’omple d’amor, d’alegria i de bellesa.  Fins aquí arriba aquest conte però els guerrers de l’Arc de Sant Martí tot just continuen amb el seu camí, a vegades junts, a vegades separats.

 

Autor: Xavier Roca-Cusachs